Escraches o escarnis

1. Un escrache és un tipus de manifestació pacífica en la que un grup d'activistes es dirigeix a un domicili o al lloc de treball d'algú a qui vol denunciar.
Etimologia: prové de las occitanorromanes que procedeix del registre del verb "escrachar".

2. Els que pateixen escrache o escarni són més aviat els politics, per exemple la Soraya Sáenz sobre la Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, un centenar de persones s'han presentat davant de la vivenda de la vicepresidenta del Govern central. 

3. Jo estic en contra  de l'escrache o escarni perquè és una manifestació a la qual si jo fos víctima, no m'agradaria patir-ho perquè es convoca davant de casa de la persona que volen "atacar" o davant el seu lloc de treball i la resta dels veïns s'adonen de tot i després aquest fet pot portar a molts problemes, perquè et deixen una mala reputació.

Treball alternatiu

El menjar que es tira al any podría omplir 80 vegades els bancs d'aliments.


El president de la federació espanyola del banc d'aliments, ha alertat que a Espanya es tiren 80 milions de tonelades de menjar, una xifra superior a la cantitat de menjar que reparteixen els bancs d'aliments.
S'han proposat fer una reducció de la cantitat d'aliments i eliminar les ofertes de 2x1 en els supermercats.
El president del banc d'aliments, ha pronosticat que es pot progressar més i millor reduint els aliments que s'han de llençar perquè ès un tema de voluntat, no pas econòmic.
Un altre tema important será l'economia, perquè es reduiran les ajudes dels bancs alimentaris, apart de disminuir el seu import, s'abarcará en altres àmbits no només alimentaris .
Han assegurat que les ajudes es deixaran de percebre a la UE ja que els bancs alimentaris sempre han depengut de la solidaritat dels ciutadants més que en els fons públics.
Antoni Sansalvadó ha fet un avís a les empreses de que no donguin només les sobres sinó que també ajudin amb més menjar dins el programa de responsabilitat corporativa.

Acabar la pel·licula

Sister

Un chaval del valle sube cada día a las pistas de esquí para robar a los ricos. Él es quien lleva comida a casa porque su hermana mayor, con la que tiene una complicada relación, pierde todos los trabajos, cosa que tampoco le importa demasiado. Aunque se preocupa por su hermano, no acaba de asumir el rol de adulta que le correspondería. Con unos protagonistas magnéticos y fotografía de la gran Agnès Godard (habitual colaboradora de Claire Denis), Sister es una película emocionante que retrata, sin drama ni desesperación, el paso de la infancia a la edad adulta en un entorno económico 


Una cop el germà petit ha perdut el treball per poder mantenir-se tant ell com la seva germana, el petit tenia que buscar feina ja que no tenien per menjar ni de res. La germana era una persona molt despreocupada i per tant ella no feia res, perquè es passava la resta del dia a casa del seus amics, aprofitant-se d'ells. Els amics eren bastant inocents i no se'n adonaven que ella els volia per interés, per poder dormir a les nits i menjar, mai s'havien explicat cap problema personal, com sol ser habitual amb les amigues.
El germà es tenia que espavilar ell sol i  com  que no trobava treball adecuat perquè no estava estudiant ni res, es dedicava a robar i atracar a la gent. Tot això ho feia d'amagat perquè no volia que la seva germana s'enterés del que feia durant el dia.
Un bon dia, una dona gran que coneixia aquests dos germans, va veure al petit roban a una botiga i la dona va anar a buscar a la germana gran i li va posar al corrent de tot.
Finalment la germana, ja preocupada, va parlar amb el seu germà i ell li va epxlicar que feia tot això per poder viure, perquè ella passava d'ell i van arribar a un acord, van decidir que la germana gran es preocuparia del petit i que buscarien algun treball per poder seguir sobrevivint.

Opinió

La historia que ha fet la Laura "Una infantesa feliç és potser una de les úniques coses que els pares poden donar als seus fills, i que aquesta els quedi per sempre." m'ha semblat molt interesant i molt realista perquè és realment la vida actual. Que no tothom pot permetre's el luxe de tenir tot el que vol, però per exemple d'altres si.

M'agradat molt l'originalitat de la Laura pel fet de que ha sapigut com fer la historia relacionada amb aquesta frase, la veig molt acertada.

"El dolor és inevitable. El patiment és opcional." Haruki Murakami, escriptor japonès (1949)

Haruki Murakami

És un escritor i traductor japonés, autor de novel·les y relats. Les seves obres de ficció y no ficció han generat críticas positivas y numerosos premis.

"El dolor és inevitable, el patiment és opcional" 

Estic d'acord amb aquesta frase perquè si que és cert que el dolor és inevitable, perquè tot el que t'importa tant sigui bo com dolent és algu que nosaltres mateixos no podem controlar. I el fet de que el patiment és opcional, crec que no te res a veure perquè tu mateix no pots controlar si pateixes o no, el fet que pateixis és perquè realement et fa mal, t'importa.




L'amor de la Paula

La Paula és una noia de 18 anys que ho ha passat molt malament durant la seva infància. Primerament va tenir un xicot més petit que ella, en Llorenç que tenia 15 anys i van estar 10 mesos junts però la cosa no va anar gaire bé, un dia ho van decidir deixar. Més tard la Paula es va enamorar d'un noi més gran que ella, en Marc de 23 anys. Aquesta relació li va marcar molt a la Paula perquè s'estimaven molt i tot anava molt bé perquè ell era molt madur, fins que va apareixer terceres persones, persones que ella no s'esperaria mai que li poguessin fer mal com li ha fet aquesta persona, la seva millor amiga la Diana. Evidentment que ho van deixar i a la Paula li va portar molts problemes aquest fet per això les seves amigues li diuen que no pateixi que el dolor és inevitable, però el patiment és opcional.

Article "Palomino"

L'article "Palomino" de Lliris Picó

El tema principal de l'article és de l'homosexualitat perquè el professor de l'alumne li diu a la seva mare que te un problema i que li sembla que és homosexual.

El tema secundari tracta sobre l'etimologia de les paraules.

Està escrit en un dialecte català, valencià.

Per exemple: 

"Ai, caram!, pense jo"

"sempre he pensat que el porte a escola"

"Li deixe caure que el color és bronzejat natural més que apalominat?"

"xiques i faça coses suposadament de xiques"

Rodamots

ETIMOLOGIA DE LES PARAULES

keds: Sabatilles esportives. «Paraula d'adopció lleidatana per excel·lència. A altres llocs de Catalunya en diuen vambes (i tant l'una com l'altra són marques comercials: Keds i Wamba).

rímel: Nom registrat d'una pasta cosmètica, feta a base d'oli i pintura, que s'aplica a les pestanyes per espessir-les i fer-les semblar més llargues, i també per acolorir-les.

cel·lofana: Material que es presenta en forma de fulls de cel·lulosa transparent i flexible fets a partir de viscosa.

tàper: Recipient de plàstic que tanca hermèticament i s'usa per guardar-hi o dur-hi menjar.

veronal: Substància blanca, cristal·lina, usada com a hipnòtic. Serveix per hipnotizar a la gent.



La Lidia és una persona que compra roba i complements per internet. Un bon dia ella va demanar unes keds i uns pantalons i una samarreta una bufanda i maquillatge, especialment rímel. Al dia menys esperat va arribar aquest paquet que ella havia comprat i anava tot embolicat en una caixa ple de cel·lofan i dins només es va trobar les keds i un veronal. Ella es va quedar sobtada perquè no s'ho esperava i ho va reclamar però un cop comprat no li tornaven els diners ni res. El que va fer per desfer-se d'aquell veronal va ser que un bon dia va quedar amb una amiga seva i la va hipnotitzar i com ella estava mig atontada, la Lidia va anar a casa seva i li va robar un tàper per la seva mare perquè el necessitava, era un tàper especial.
Al dia seguent la Lidia es desperta molt espantada i s'adonà que tot era un simple somni.